Avaluació

En les entrades anteriors hem vist com es va passar de l'escola tradicional a l'escola constructivista (el canvi en el paper del professor i de l'alumne, d'algunes metodologies, dels espais i el temps..) però allò que es pensa que és essencial a l'hora d'aprendre com es l'avaluació és el que encara va molt endarrerit. El mestre hauria de ser el primer en canviar els mètodes d'avaluació ja que pràcticament tot es basa en la repetició d'un contingut a un examen que finalment serà d'on s'extreurà la nota de l'alumne segons el contingut memoritzat. Ja que com havíem dit el paper de mestre ha de canviar la peça clau que no havíem mencionat és la de canviar l'avaluació. A més, a mesura que les classes van avançant he descobert que un del principis psicopedagògics fonamentals és la reflexió sobre el propi aprenentatge (tenir coneixements sobre el propi aprenentatge, és a dir, planificar estratègies d'aprenentatge, controlar-les, aplicar-les i avaluar-les; saber que funciona bé o que hauria de canviar). 

Començarem parlant de que l'avaluació és una de les parts del currículum que des de l'escola tradicional no ha canviat gaire. Però avui dia és plantegen alguns canvis que si tothom els portés a la pràctica el sistema educatiu és podria dir que pràcticament tot hauria canviat cap a l'escola constructivista. 
 A classe hem vist els diferents tipus de avaluacions que es plantegen segons el moment, les finalitats, l'agent o el context.

• Segons el moment

Inicial (coneixements previs)

Processual (proces de construcció, evolució)

Final (nivell assolit)

• Segons les finalitats

Diagnostic (coneixements previs....inicial)

Formativa( com va el proces, controlar el proces de construcció per reorientar o continuar)

Sumativa ( conèixer el nivell assolit....final)

• Segons l'agent avaluador

Eteroavaluació( sa persona que avalua no es la mateixa que la persona que aprèn)

Autoavaluació (sa persona que aprèn s'avalua a si mateix)

Coavaluació (avaluació entre igual, un alumne a l'alatre)

• Segons el contexto de l'avaluació

Interna ( l'agent esta dins del proces d'ensenyament, part del proces)

Externa (l'agent que no esta dins del proces de l'ensenyament)

Ara mateix es veu clarament que en el sistema educatiu predomina la eteroavaluació, sumativa i final, ja que és es fan petites avaluacions finals durant tot el curs. Per això tenim en el cap que l'avaluació continua significa fer petites avaluacions durant tot el curs, és a dir, és avaluar contínuament i no és així ja que es fan avaluacions per el contingut no es el mateix durant tot el curs sinó que cada vegada és com si fos un examen final. Per altra part cal dir que necessitam avaluacions externes per avaluar el sistema educatiu i no per penalitzar als alumnes.

Així Antoni Zabala al seu llibre diu

“ Estamos mediatizados por la historia de la enseñanza, y en concreto, por el papel que ésta ha tenido en la educación formal”

A més al llibre parla de que les probes de selectivitat son el condicionant de que allò que que s'avalua encara que no sigui el més important es converteixi en el contingut de l'aprenentatge. Com he anat diguen abans Zabala també ressalta que l'únic objectiu de l'aprenentatge és la superació d'unes probes on la nota d'aquestes és l'únic incentiu per estudiar. Per això ell planteja com a solució un proces d'avaluació de les competències (reflexionar sobre l'aprenentatge i saber que hem fet bé i per tant que servirà per resoldre problemes del futur) amb l'objectiu d'esbrinar el nivell d'aprenentatge adquirit en els diferents continguts de les competències (relacionats a situacions aportin sentit i funcionalitat als continguts). Zabala diu que per conèixer el grau de coneixement sobre els continguts factuals hem de ser preguntes simples, si en canvi, volem conèixer el grau d'aprenentatge d'uns continguts conceptuals hem recórrer al mètode de la resolució de problemes a partir d'aquells conceptes, a més per als procediments s'han de cercar fórmules relacionades amb les activitats que permetin trobar la funcionalitat dels alumnes i per últim respecte a les actituds hem d'observar a l'alumne com s'enfronta als problemes i a les activitats de classe (tot això entraria dins les metodologies de les competències)

“Qui es queda fixat amb la rutina en el que sempre ha fet i no camina i pot ser s’equivoca, difícilment podrà ajudar a la majoria d’alumnes a viure de manera responsable”

  Neus Sanmartí           

Neus Sanmartí parla de que la coavaluació és una de les millors maneres de avaluar ja que és on els nens veun millors els errors d'ells mateixos i dels companys. També és on millor comprenen allò que fallen perquè han de trobar errors d'altres reflexionant sobre allò que saben i allò que ells no han fet bé. Sanmartí veu l'avaluació des de dos punts de vista.

El primer des de la seva funció reguladora, per aprendre a aprendre i per poder ser més autònom és essencial aprendre primer a avaluar-se a un mateix i així l'alumne "entengui per què no ho ha entès". Un dels millors elements que proposa són els diaris de classe (mètodes de reflexió, anal·litzen com ,que , amb quienes dificultst i que no han après)

El segon com a activitat per comprovar què s’ha après, saber quins són els resultats del propi aprenentge. L'alumne ha de comprovar si ha assolit tots els objectius pactats anteiorment amb el professor i identificar allò que encara falta. A més de reconèixer si ells son capaços de resoldre problemes en qualsevol context amb aquest coneixement (ser competent) On explica que el millor mètode son els eportafolis com també varem veure a classe que comentava en Jordi Adell.

El punt per a mí més important és l'opinió d'en José Luís Castillo sobre l'avaluació (per això és més extens) i diu el següent:

“Fer coses diferents implica mirar coses diferents i que els llibres recullen el passat i no el futur i aquest ha de desaparèixer“

Ell parla de que cal conèixer allò que una persona treballa bé i malament. Una avaluació participativa, una autoavaluació orientada on no només s'ha d'escriure sinó també s'ha parlar escoltar, llegir , escoltar, etc. I això ha de ser coherent amb la metodologia.

Amés proposa fer un canvi educatiu, centrar l'avaluació en 4 elements.

    1 . Autoevalucaió , on l'alumne fa un registre diari amb reflexió ( que fa, com , que aprèn ... ) del que succeeix amb l'ajuda de documents ( un, amb tot el que marca el currículum i un altre, amb indicadors de competències ). Enfocat a la resolució de problemes on s'ha de negociar que és important aprendre entre alumnes i professor . I finalment caldria fer una validació de l' autoavaluació (comentar-la)

   2 . Avaluació individual , semblant a un examen . Preguntes competencials ( que impliqui ús i ocupació en un context ) relacions entre les idees , a més poden crear una nova pregunta que pugui substituir a una altra. Sense data, ni continguts concrets (simulació d'un examen sorpresa) No produeix qualificació sinó una validació d'allò que se sap bé i una orientació per canviar el que va malament.

    3 . Avaluació en col · lectiu ,

3.1 Fase 1 , una seria la comunicació del treball realitzat (presentació i explicació dels treballs) que a més és una classe per a la resta .

3.2 Fase 2 , Una altra seria que el grup d'alumnes mentre un fa l'autoavaluació altre grup les apuntes i posen la seva opinió i les analitzen i l'endemà es comparen entre ells (ajudes i millores)
D'aquí sorgeix la qualificació (1,2 alumne perdut 3,4 pateix un desfasament curricular 5,6 pot millorar però te risc de desfasament curricular 7,8 funciona bé però pot millorar 9,10 funciona perfectament) 

S'ha de plantejar reinventar la professió docent , sobretot la qualificació ja que és en el que se centra (eliminar llibre de text , estar en silenci , fer exercicis o deures i al final en un examen de repetició) No hem de classificar la població segons una nota que anirà amb ells la resta de la seva vida .

                                              Foto de Flickr, autor Sergis blog

Es millor aconseguir generar sorpreses ,INNOVAR. Per això el currículum representa el passat i no allò que abordem com ja he dit abans una cosa que s'ha de canviar. L'avaluació d'avui dia no representa paraules com orientar, innovar, compartir, col·laborar, relacionar, construir, crear... Per això s'hauria de connectar el currículum amb el futur i amb les famílies, ja que aquestes no s'interesen per allò que han après sinó per la nota que han tret. Hem de mirar cap a una avaluació que és centri en les accions, que estigui orientada i personalitzada on els indicadors siguin transparents (que un número no deixa veure més enllà d'aquest). Per això s'ha de REINVENTAR LA QUALIFICACIÓ!

Artefacte de classe

Després de haver escoltat i llegit les paraules d'en A. Zabala, na N. Sanmartí i en J. L. Castillo puc dir que un dels punts més importants en l'educació és l'avaluació ja que gràcies a ella els alumnes poden arribar de manera autònoma a reconèixer allò que han après i allò que no i a més, poden reflexionar sobre com ho han fet. Es a dir cercar els mètodes que han funcionat, els que s'han de millorar i els que no han servit per adquirir el nou coneixement.

L'avaluació tradicional, la que tots hem conegut i encara coneixem es centra en qualificar el que els alumnes poden arribar a memoritzar del llibre (entès per als professors com el currículum) i a més centrant-se en el caràcter propedèutic de l'educació, com a objectiu final arribar a aprovar la selectivitat. Però aquesta nota no fa una altra cosa que que seleccionar als alumnes amb millor capacitat per recordar possiblement conceptes buits i sense funcionalitat.

En el meu futur com a mestra vull fer aquesta reinvenció de la professió de docent esmentada per en Castillo. Pens que és purament necessari canviar el concepte d'avaluació tant per al alumnes (que no ho vegin com una mena de castig negatiu sinó com una orientació cap a allò positiu) i per a les famílies (que s'oblidin de que les males notes obliguen a castigar al nins sinó que ho vegin des de la perspectiva de que han de reforçar i ajudar-los tot lo possible, que s'interessen per el progrés, que puguin veure més enllà del numero).

Notes de Soraya Venteo en GoAnimate

Conforme al que he anat observant durant les classes vull poder dir que soc una mestra del segle XXI, amb tots els canvis necessaris. Fer que els alumnes preguin el paper principal en l'educació i que em vegin com una ajuda en el seu proces d'aprenentatge. Ells han de sortir d'allà amb un esperit competent que els ajudi a fer front als problemes de la vida i per això és necessari que l'avaluació també formi parts d'ells, que aprenguin a avaluar-se objectivament.

Les competències

En l'entrada anterior hem vist que una de les parts principals del currículum són les competències. Ara aprofundirem sobre aquestes.El concepte de competència neix del mon laboral i empresarial. Les empreses que sempre cercaven els millors qualificats per treballar es varen donar compte que no treballaven millor qui més nota havia tret sinó qui millor se li donava la pràctica. Així que varen començar a cercar persones competents, és a dir, persones que sabessin aplicar els coneixements a la pràctica. Però les universitats únicament formaven gent amb coneixements i no competents. A partir d'això les competències passaren a l'educació d'acord amb la pedagogia i el marc constructivista amb coherència amb els principis pedagògics de la LOGSE, aconseguir persones competents ens tots el àmbits .Aquesta nova visió de l'educació on s'inclouen les competències és el camí cap a una educación constructivista. I com ja hem pogut veure abans una de les finalitats de l'educació és denvolupar plenament la persona, formar a persones capaces de afrontar-se a qualsevol problema de la vida i trobar la solució, es a dir, ser competent

Zabala al seu llibre defineix les competències com “ La capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz, en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada”. Per una banda constantment hi ha un debat entre teoria i practica, encara que aquest és fals ja que una necessita a l'altre. No son escluients, és a dir, no es pot posar a la pràctica alguna cosa si no hi ha uns coneixements de teoria previament apresa o entesa. Per això  ser competent implica fer una combinació de conceptes,fets i principis (allò que s'ha de saber per sí mateix) procediments (allò que ha de saber fer) i actituds(actitud que presenta una persona enfront les coses) si una d'aquestes falla ja no es pot dir que aquesta persona es competent. A més les competències han de cobrir les necessitats que es demanen tant en àmbit social, com interpersonal,  personal o professional, s'ha d'orientar a cada alumne en funció de las seves possibilitats perquè pugui desenvolupar el seu paper en la societat, ja que una persona ha de ser competent per transformar la societat amb l'objectiu de que cada vegada sigui més justa, solidaria y democràtica. Però aquestes competències no s'aprenen de qualsevol manera sinó que s'han de tenir en compte una serie de principis psicopedagògics que ha de seguir un mestre a l'hora d'ensenyar-les. A més el mestre a de seguir una serie de característiques a l'hora d'ensenyar:

-   La funcionalitat i la significativitat, saber perquè serveix una cosa desperta l'interès en els nens així que abans d'ensenyar es necessari  començar a partir de una situació de la realitat i que així entenguin per a que serveix amb un enfocament globalitzador (tractar temes reals de manera comuna no per matèries)

-   Plantejar situacions complexes per crear problemes i que aprenguin a resoldre. 

-   S'ha de tenir un espai concret per cada cosa,a més  han d'haver equips d'alumnes estables(amb rols determinats) i flexibles (un que no entén i altre que si per ajudar-se) o de grup gran(exposicions) o individuals(debats).

Però l'opinió de les coses hauria de ser compartida entre alumnes i docents (complementaris) ja que els alumnes saben més el que necessiten que els docents.

-   Les metodologies son molt importants ja que a partir d'això depèn els interessos per aprendre.

• Els fets s'aprenen exposant
• Els conceptes s'aprenen a partir de construccions personal de les nostres experiències, és a dir,  de la comprensió. Per això es necessari donar feina per reconèixer el que passa i reflexionar o comprendre el que feim. (fer projectes i analitzar-los)
• Els procediments s'aprenen fent.
• L'actitud s'aprenen fent una vinculació pròpia d'experiències viscudes per l'individu

Creació demanda feta amb Popplet

Així que una persona sirà competent quan a més es quan es capaç de resoldre problemes en situacions determinades, primer haurà analitzat la situació, haurà seleccionat l'esquema d'actuació utilitzat les competències i haurà aplicat aquestes de manera flexible i estratègica.

Des del meu punt de vista les competències han resultat un gran avanç en el món educatiu, ja que es va passar de la visió d'omplir caps amb milers de continguts, a formar persones capaces de desenvolupar-se en diferents situacions de la vida. Com ja he explicat abans va ser el món empresarial qui es va adonar de que saber molt no implica poder realitzar un treball i això havia de canviar. Pens que com a docent és més satisfactori formar persones per a la vida perquè siguin competents en un futur, que no creure que la teva feina és únicament fer què els nens memoritzin milers de conceptes que aniran oblidant amb el temps. Alguns dirán que per sort però a mí em toca dir per desgracia m'hagués agradat haver pogut estudiar per competències a l'escola, ja que molts dels conceptes que em van ensenyar allà no els recordo i molts altres no els vull recordar pel mal moment que vaig passar per aprendre'ls. Jo vull ser una mestra que treballi per competències, que els seus alumnes coneguin el perquè de allò que estudien  i que quan surtin a descrubrir el món entenguin les coses i puguin resoldre qualsevol problema que aquestes li plantejin per si sols.

Comic pròpi creat amb Make beliefs comix 

El nostre treball no fixa una meta a la qual hem d'arribar sinó el camí que hem de seguir o la direcció per la qual hem d'anar per formar a persones per a la vida.

El currículum a l'escola

L'origen del currículum va ser l'any 1973 però no va ser fins a 1981 on es varen veure clars els objectius de l'aprenentatge. Degut a les necessitats i els canvis de la societat es va necessitar una reforma educativa i amb ella un nou concepte de currículum. No veure el currículum únicament com continguts que s'han de donar, ni com els objectius i finalitats de l'educació, sinó aquella concepció de currículum on l'element principal a a partir del qual s'ha d'organitzar el contingut és la formació de la persona en la societat. A més no es tot allò que aprèn a l'escola sinó també entren en joc les vi vivències que el alumne viu encara que no siguen de manera explicita, en aquesta part podríem trobar el currículum ocult. Aquest currículum conté una gran carga ideològica, són aquells aspectes que no es tenen en compte a simple vista sinó que s'aprenen de manera implícita. Podríem dir que el currículum ocult és bàsicament el clima de la classe, el vocabulari utilitzat, els valors que es transmeten a les coses i les actituds de les persones. Un exemple seria que l'alumne aprengues una cosa que el mestre no vol que aprengui però que ell la fa sense que es doní compte com utilitzar vocabulari masclista. Amb tot això tendríem que es el currículum.

Però a més el currículum consta d'unes parts que hem de tenir presents perquè el currículum no ha de ser un concepte tancat sinó que s'ha d'adaptar a diferents necessitats i per això tenim els nivells de concreció. El primer nivell de concreció conte les bases del currículum, és a dir, tot allò que es imprescindible i ve determinar per el Ministeri i les comunitats autònomes. El segon nivell es aquell que redacta cada centre educatiu organitzant aquelles bases donades anteriorment en cicles, és a dir, la concreció curricular on cada centre adapta els continguts establerts. I el tercer nivell de concreció es aquell que recull els objectius de l'aula a l'hora d'ensenyar els continguts que el centre li proporciona, una feina més del mestre. A més també podem torbar adaptacions particulars per a nens que tenen dificultats dins de cada aula però sense llevar-li contingut base.


A més el currículum te quatre característiques essencials. La primera és que ha de ser únic per etapa, amb les mateixes finalitats i objectius per a tots encara que a uns el-s'hi costi més que a altres.

La segona és que ha de ser obert ja que de donen un mínim que cada centre i cada aula haurà d'adaptar a les seves necessitats (ampliar, distribuir o coordinar però mai retallar). Flexible és la tercera ja que és poden fer aportacions o canvis a l'hora d'ensenyar. I per últim descentralitzat ja que cada nivell de concreció fa la seva aportació. També aquest currículum parteix de unes fonts que s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar-lo. L'epistemològica (que te a veure amb els coneixements de les ciències i és on selecciona allò important de cada matèria) la pedagògica (que te a veure amb la metodologia que és més adequada per ensenyar) la psicològica ( com s'aprèn) i la sociològica ( que te veure amb el context en que és viu, en un moment determinat de la història per a la societat). Tot el currículums han de contenir una serie d'elements comuns per que així tothom estigui en les mateixes condicions com: els objectius, les competències bàsiques( que ja he explicat anteriorment), els continguts base, mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.

Esquema del tema realitzat a classe.

Amb tot això m'agradaria fer referencia a les darreres lleis educatives i els seus currículums començant per la LOGSE ( 1990) la qual destaca l'ampliació de l'educació obligatòria, canvia el sistema educatiu ESO i batxillerat. Nou concepte de currículum com orientacions que s'han de treballar en l'educació (objectius i finalitats, continguts, metodologia i avaluació) a més del currículum obert i l'autonomia per aplicar el que necessiten respectant els nivells de concreció . I fa desapareix el caràcter propedèutic i selectiu. Aquesta llei centra els contigus en conceptes, fets i principis( tot allò que un nen ha de saber i definir per si mateix a partir de l'experimentació i l'exercitació d'estratègies de manera clara i comprensible) procediments (allò que el nen ha de saber fer per arribar als coneixements; accions orientades per arribar a una coneixement) i actituds ( aquella actitud que el nen mostra sobre l'aprenentatge o els valors que regeixen les seves accions, és a dir, el comportament davant l'aprenentatge) . Al 2006 trobam la LOE que és centra únicament en un element del currículum com són les competències (on aprendre vol dir ser competent) entendre que el coneixement serveix per a tot i que aquest s'ha d'aplicar a la vida real. Aquesta llei fa un canvi en els nivells de concreció ja que com a primer nivell i que prioritza és el segon nivell i afegeix un segon nivell propi, una programació didàctica, centrat per cicles i per últim el nivell de l'aula. Y per últim l'ultima llei educativa la LOMCE de 2013 on s'introdueixen les revalides que són noves proves d'accés i es redueix un any la ESO per aplicar un l'Itinerari, un curs d'un any que prepara als alumnes per accedir a batxillerat o per sortir de l'institut. Aquesta llei no compleix les característiques del currículum ja que no te un currículum únic sinó que es selectiu i dividit per habilitats, a més és tancat perquè no es poden fer tantes aportacions i el ministeri el te més centralitzat i això el fa menys flexible. És a dir aquesta llei dona molta més importància al primer nivell de concreció.

Pens que tots el avenços que havíem fet desapareixen amb el currículum de la LOMCE perquè es torna cada vegada més a l'escola tradicional i no hauria de ser així (evolució de l'escola) ja que tot allò que havien innovat a la LOGSE i a la LOE i havíem adelantat es perd. Jo he pogut estudiar amb la LOGSE i pens que és una de las millors lleis educatives, es clar que s'han d'anar renovant però no per endarrerir sinó per avançar com és va fer amb les competències que formen part dels elements del currículum. M'agradaria que el dia que comenci a donar classe la llei educativa del moment em pugues permetre gaudir d'un bon currículum. Un currículum que principalment compleixi totes les característiques perquè així jo podria adaptar-lo millor a les necessitats de tots els meus alumnes i a més aportar elements de la meva pròpia collita. A més no vull seguir únicament un llibre de text amb un continguts exclusius ja que comparteix l'opinió que el professor Felipe Zaya expressa al seu bloc sobre “el currículo” Els errors s'han de canviar i el currículum no hauria de ser un error sinó una eina de profit i cada vegada anam a pitjor, jo espero que els de dalt que són quin tenen el poder de decisió pensin per alguna vegada en els docents i ens ajudin a millorar la nostra feina, en aquest cas la meva feina en un futur, sinó harue de lluitar per el nostre dret com a MESTRA.

Foto pròpia

Les competencies y el seu aprenentatge, 10 principis psicopedagògics

Al començament del blog ja haviem parlat de les competencies com la solució (constructivisme) del caràcter propedeutic i selctiu de l'escola tradicional a l'entrada de les finalitats de l'educació. A més d'això al capítol 7 d'en Zabala també trobam que les competències son les habilitats que s'han de desenvolupar en les primeres fases de l'aplicació d'aquestes. Els mestres han d'ensenyar les competències perquè els alumnes les apliquen en el futur, és a dir, plantejar facilitar la capacitat de transferir uns aprenentatges com a exemples o models però no de manera concreta. I així podem destacar que les característiques principals de les competències són la significativitat, la complexitat de la situació en la que es deuen utilitzar, el seu caràcter procedimental i el estar formades per una combinació de components que s'aprenen des d'una funcionalitat.

A més Zabala diu que un aprenentatge de les competències serà significatiu quan, a més memoritzar de manera comprensiva, es pugui aplicar en contextos diferents i ajudi a millorar la interpretació o la intervenció en les situacions necessàries. També que les característiques de l'aprenentatge s'han de relacionar amb les condicions que s'han de donar perquè l'aprenentatge siga el més significatiu i funcional possible on les competències impliquen mobilitzar diferents recursos d'actuació que integren coneixements, procediments i actituds. Investigadors dels processos interpretatius de l'aprenentatge han identificat els factors i característiques que contribueixen a que l'aprenentatge siga el més significatiu possible desenvolupant 10 principis psicopedagògics:

1. Esquemes de coneixement i coneixements previs, representació que posseeix una persona en un moment donat sobre un objecte de coneixement que utilitzarà com a punt de partida del nou aprenentatge
2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs, relació significativa entre el coneixement previ i el nou contingut (connexió en el punt intermedi)
3. Nivell de desenvolupament, s'han d'adequar els nivells tenint en compte les capacitats cognitives de l'alumne.
4. Zona de desenvolupament proper (Vigotsky,1979), ajuda que pot rebre l'alumne entre els coneixements que ell ja sap i a allò que vols arribar, no es pot intervenir ni abans ni després.
5. Disposició per a l'aprenentatge, característiques de l'alumne que tenen a veure amb l'equilibri personal, la relació interpersonal i d'inserció social (ajudar a trobar un estat d'ànim favorable)
6. Significativitat i funcionalitat, el nou contingut ha de ser alguna cosa per sí mateix, és a dir, ha de ser funcional i amb sentit.
7. Activitat mental i conflicte cognitiu, mantenir a l'alumne actiu amb un paper de protagonista, ha de desenvolupar la seva activitat mental qüestionant les seves idees, entrant en conflicte amb ell mateix o com deia Piaget al desequilibri i així despertar l'atenció per aprendre com a pas previ a la construcció de significats.
8. Actitud favorable, sentit i motivació, aprendre implica un esforç de mantenir una actitud favorable com a element imprescindible per aprendre donant-li sentit a l'aprenentatge i motivant a l'alumne perquè no perdi la curiositat, que aprengui per aprendre (motivació intrínseca)
9. Autoestima, autoconcepte i expectatives. Aquella representació de sí mateix i el valor que nosaltres tenim d'aquesta representació concebuda de manera positiva però sempre real(competències i benestar). Les expectatives, allò a lo que volem arribar, condicionen a l'alumne i van lligades a l'autoestima, no podem fer-li creure a un alumne allò que no es.
10. Reflexió sobre el propi aprenentatge (metacognició) Tenir coneixements sobre el propi aprenentatge, és a dir, planificar estratègies d'aprenentatge, controlar-les, aplicar-les i avaluar-les (sabre que funciona bé o que hauria de canviar)

Entrevista virtual a Vigotsky

El principi 4, aportació de Vygotske és essencial per establir els graus de l'aprenentatge en aquest marc de desenvolupament proper, encara que també necessari tenir en compte tots els altres principis tant la disposició de l'alumne, com la autoestima o l'activitat mental, etc. Primer trobam l'aprenentatge dels fets, és necessari aprendre un concepte i saber-lo associar i reproduir fins una automatització. El segon és l'aprenentatge dels conceptes, aquestos s'han aprés quan se es capaç d'interpretar-los, comprendre'ls o exposar-los en qualsevol situació. Després trobam el aprenentatge dels procediments que s'aprenen mitjançant un proces d'exercitació (tutelada i reflexiva) a partir de models. Y per últim el aprenentatge de les actituds que suposa un coneixement i una reflexió de models i a més un anàlisi i una valoració apropiats d'aquest que finalment constituiran un contingut que pot ser positiu o no i gracies a la pròpia actitud hauràs de trobar la teva posició.

 Vaig a parlar d'una situació particular que m'ha quedat molt marcada i de la qual estic molt agraïda. Segons el que he llegit d'aquest 10 principis psicopedagògics aquest professor va complir molts d'aquestos i a més de fer-me veure cosses que en aquell moment era impossible per a mi tant en àmbit personal com en l'educatiu ara es podria dir que per a mi es com un "amic/model". Es preocupava de nosaltres, ens entenia, ens ajuda quan hi havien dies grisos, ens pujava l'ànim de la millor manera possible (algun dia entenia que estàvem cansats i canviava la metodologia de les classes, uns altres dies ens treia de classe per parlar quan ens veia malament...) A més la seua frase preferida era “primer teniu que enfrontar-vos tots sols i després si no surt intentarem trobar la solució”, ens motivava per continuar endavant i no rendir-nos davant els conflictes. Ens posava exemples en tot el possible per fer les coses mes entenedores, ens donava petites espentes quan algú és quedava encallat i a més una cosa molt curiosa és que ens feia uns test finals sense qualificar simplement per que ens adonéssim d'allò que havíem aprés bé o que havíem de millorar, etc. Jo en un futur vull seguir el seu exemple i a més completar-lo amb tot allò nou que he pogut descobrir com tenir en compte el coneixements previs, el nivell de desenvolupament i la vinculació d'aquest coneixement previ i els nous continguts; a més de tot allò que encara no he aprés. 

El rol del mestre

Partint de l'entrada anterior, ja hem vist com el paper del mestre ha anat canviat de l'escola tradicional a l'escola constructiva.

 "El objetivo principal de la educación es crear personas capaces

de hacer cosas nuevas, y no simplemente repetir lo que 

otras generaciones hicieron"

                                                                                                                           Jean Piaget

Miguel Ángel Santos Guerra en 2012 va publicar al seu blog un homenatge alsdocents. Ell reconeixia l'enorme mèrit del docent ja que deia que avui dia es una tasca molt difícil (degut a que cada vegada se li exigeixen cobrir totes les necessitats dels alumnes lluitant contra distraccions i famílies policia), complexa (perquè a d'ajudar a que l'alumne a que aprenga a pensar i conviure de manera autònoma) i poc valorada (ja que ara és present la concepció del mestre com la persona que no servia per crear i sols podia ensenyar).

Des de la visió d'una futura mestra en Santos Guerra dona en el clau amb la tasca d'un bon mestre. Avui a dia 22 d'Octubre de 2013 encara hi ha gent que pensa que que el mestre simplement és la figura d'una persona que no serveix per una altra cosa que amollar una lliçó i que quan als nens alguna cosa falla es per culpa de l'actuació del mestre. Jo mateixa fins fa poc també tenia la concepció del docent com un predicador de coneixements però poc a poc vaig obrint ells ulls.

Dewey(1933) Esperava que el professorat aconseguís un coneixement molt ampli sobre la psicologia de l'infant, la matèria i la metodologia. Shulman (1986) deia que els professors eren formats amb contingut i pedagogia de manera separada però que el millor professorat era el que es formava amb context i pedagogia a l'hora, el que sabia com ensenyar matèria. I al 2006 Mishra i Koehler diuen que a més s'havia d'aprendre utilitzant la tecnologia. Avui dia el millor mestre es qui utilitza la tecnologia per explicar el contingut i a més com ensenyarlo( model TPAK )

Model TPAK o Technological Pedagogical Content Knowledge és el model que avui dia hauria de fer servir qualsevol docent per impartir una classe, com diu al bloc "es el conjunto de un conocimiento de la disciplina, junto con un conocimiento de la pedagogía más adecuada para impartir la disciplina y utilizar la tecnología más adecuada para que esta pedagogía tenga éxito.” Si aquest tres coneixements s'ajunten podrem dir que tenim una adaptació completa de les TICS a l'educació.

Pens que un professor avui dia ha de tenir igual de present un llibre o un llapís com Internet o una pissarra digital, hem d'anar progresant i adaptant l'escola a la tecnologia ja que practicament està present en la vida de totes les persones i a més es un recurs molt ampli que pot trencar aquet límits fixat per els llibres obrint les portes cap a noves ides.

A més Jaume Carbonell al 2003 al seu llibre Una educación para mañana, al capítol 8 trobam que es planteja al títol la pregunta de “¿Qué profesorado para el siglo XXI? Conocimiento, compromiso y cooperación”. En aquest capítol parla de que el professorat es molt variat, que depèn de molts factors, el grau de renovació i implicació, el context, el nivell educatiu, etc. A més afegeix que la visió del docent ja no el que era abans, ara és més complexa per els factors anteriors i per molts més com la pèrdua d'influència davant altres agents, la autonomia, les relacions complexes entre alumnes-família-docents-Administració, etc. La autoestima ,un afegit més, en sentit positiu és quan aprens a valorar tot allò positiu i reconeixent els propis límits conreant totes les seves possibilitats. Per contra a això trobam l'individualisme i el corporativisme provoquen un refugi, una relació distant, molt formal i no compromesa.

Per altra banda parla de que les aules estan plenes de imprevistos i incerteses, com també hem llegit al llibre Va de mestres d'en Cela i Palou, per molt que puguis estructurar una classe mil·límetre per mil·límetre sempre apareixen coses imprevistes que son també molt importants però que dificulten l'activitat.

En el llibre planteja cinc models de resistència als canvis:

a) El model funcionarial i absentista (llei del mínim esforç, seguir la tradició)

b) El model especialista (on s'especialitza en una matèria única reduint els altres coneixements)

c) El model autista o que no s'entera ( el que segueix la moda del moment)

d) El model nostàlgic ( enyora altres temps i intenta escapar del paper de docent)

e) El model que es basa en la queixa permanent ( crític, frustrat, enfadat que desmoralitza)

Però també hi han deu atributs positius tant del passat com de nous:

1. El coneixement de la infància i l'adolescència ( conèixer l'àmbit escolar, familiar i social per poder entre millor a l'alumne)

2. La relació amorosa i afectiva ( educar amb confiança i emotivitat de manera propera)

3. La relació amb la cultura ( tenir en compte l'espai i el temps )

4. El saber fer allò pràctic ( tenir habilitats per ensenyar i que aprenguin)

5. La innovació crítica i progressista ( modificació total de l'escola ) escola constructiva ja esmentada anteriorment.

6. Compromís polític i social ( l'escola ajuda a despertar la consciencia de la societat sobre el canvi)

7. El valor del testimoni ( importància de la coherència entre discurs i pràctica)

8. La formació permanent ( un docent s'ha de formar tota la vida)

9. Entre la cooperació i les xarxes docents (col·laboració entre docents)

10. Hi ha raons per a l'esperança ( com he dit abans no hi ha res millor que valorar tot allò positiu, pujar la teva autoestima fins el punt més alt ja que un docent va formant a un alumne no simplement amb coneixement sinó com a persona)

Per jo  l' últim punt del llibre de Carbonell és el més important. Avui dia a les aules es veu a primera vista quan un docent gaudeix de la seva professió o simplement és limita a fer allò que un dia va estudiar sense cap afany. Des de la meva experiència com alumne, he viscut de primera mà aquesta situació, les classes més avorrides, desmotivants i que me varen fer perdre l'interès en la matèria eren aquelles en les que el mestre era una mena de radio que no li quedava un altre remei que obligar-te a estudiar una lliçó que donava la impressió que ni ell mateix se la creia. En canvi un professor motivat per els seus alumnes i per el progrés feia tot el possible perquè despertàs en nosaltres la passió per la seva matèria. S'ha despertat en mi una nova meta, en un futur m'agradaria que tots els meus alumnes en considerassin un mestra del segle XXI amb tots els atributs positius i que desitgin aprendre. 

Creació propia a partir de diferents fotos de flickr

L'evolució de l'escola

Encara avui dia no es te molt clar quina es la finalitat exacta de l'educació. Alguns pensen que una bona finalitat hauria de ser la que ha estat fins fa poc, instruir, omplir el cap d'elemets sense cap sentit més que memoritzar i repetir. O uns altres diuen que s'ha d'educar a l'infant desenvolupant les seus capacitats però a l'hora de la pràctica això no es te tan present.

Venim d'una escola transmissiva o tradicional on el mestre cap d'intel·ligència suprema no feia una altra cosa que omplir els caps buits dels alumnes amb coneixements. Els nens rebien l'obligació de memoritzar i més tard reproduir tot allò que se'ls-hi demanava. Aquests fets provoquen juntament amb la manera d'avaluar i les necessitats de la societat que l'educació fos de caràcter propedèutica i selectiva, és a dir, l'infant havia de memoritzar tot el contingut necessari i reproduir-lo tot a un examen per passar de curs sinó tenia l'obligació de repetir curs i finalment abandonar l'escola; l'escola estava preparada de manera que tothom havia d'aprendre el mateix i no és tenia en compte la diversitat. Els cursos estaven preparats perquè només el millors pugessin avançar i els coneixements que s'aprenien eren preparats especialment perquè es necessitaven al curs següent.A més les classes eren completament monòtones, sempre eren dins de l'aula i repetíem les diferents assignatures els mateixos dies a les mateixes hores una setmana darrera una altra. La millor manera d'aprendre era de manera individual escoltant al professor per no perdre la explicació d'un llibre amb coneixents vertaderament limitats.

Avui dia tot això s'intenta canviar, dic s'intenta i no s'ha canviat perquè és un treball molt costós ja que es molt difícil renovar la mentalitat d'una societat que a nascut amb l'antiga idea de l'escola transmissiva. Ara les noves generacions s'intenten educar a una escola constructiva on es pretén que els infants desenvolupin totes les seves capacitats encara que no son totes iguals, és a dir, orientar-los cap a la vida respectant les diferencies i tenint en compte la diversitat que hi ha entre tots. Com deia Tonucci al seu llibre "el mestre deixa de ser un guardià de la veritat i esdevé el responsable del mètode" vol dir que l'alumne passa a construeix el seu propi coneixement exercitant les pròpies capacitats ja que poseix uns coneixements previs que la vida poc a poc li ha anat ensenyant, es fa protagonista del seu propi aprenentatge.Mentre que el professor canvia cap a una actitud d'ajuda, intenta trobar allò que més li pot convenir als alumnes per treure el màxim profit de les seves capacitats i que sobretot que aprenguin amb allò que fan. Amb aquest mètodes s'ha d'utilitzar el context que envolta l'alumne ( el medi, les noves tecnologies, la comunitat...) és a dir utilitzar tot allò que tenim a l'abast per poder millorar l'aprenentatge. Les classes no estran estructurades de manera individual sinó grupal i amb diferents espais de treballs on l'horari no es un horari estipulat per minuts sinó per necessitat de l'àrea globalitzada que es pretén estudiar en aquell temps. L'educació haurà passat a ser una formació continua que és compon de teoria i pràctica.

Exemple d'escola tradicional on el mestre fa l'impossible perquè els seus alumnes aprenguin la lliçó del dia. 

Font: Wikimedia commons

Una nova proposta, un exemple de canvi, començar a fer les classes utilitzan les tics i així poder accedir a més informació i en diferents espais tant al pati com a classe o fins i tot a casa. Un nou recurs cada vegada més habitual i més efectiu a l'hora d'educar.

Tothom hauria d'intentar dur a la pràctica un model, com diu en Tonucci al seu llibre, constructiu. La societat va canviant al llarg del temps i l'educació hauria de fer el mateix però no es així, encara es queda endarrerida i això s'ha de canviar el més aviat possible. No entenc com la gent encara avui no es dona compte d'allò que de veritat funcionaria i miren molt malament als mestres que estan fent un esforç per canviar aquesta educació i molts son censurats.  

Finalitats de l'educació

La primera vegada que algú et proposa que et plantegis quines paraules utilitzaries per definir les finalitats de l'educació apareixen paraules com: ensenyar, aprendre, educar, guiar, acompanyar, socialitzar, guiar, etc. Però no sabem relacionar-les per explicar aquestes finalitats quines són.

Antoni Zabala i Laia Arnau han sabut reconèixer molt bé el que és la finalitat de l'educació al llibre 11 ideas clave, cómo aprender y enseñar competencias. La educació es un conjunt de teoria i pràctica però que a l'hora de la veritat pesa més la teoria ja que s'aprenen coneixements per desenvolupar-los per escrit a un examen i no a la pràctica. A partir del segle XVI la formació religiosa era la reguladora del desenvolupament de les capacitats però amb la revolució burgesa l'escola és de caràcter propedèutica i selectiva, aquesta funciona com seleccionadora dels millors alumnes que han estat preparats per accedir a la universitat, és a dir, l'escola és “una correa de transmisión de las necesidades del camino hacía la universidad” on simplement es limita els continguts de l'aprenentatge a coneixements teòrics. Però poc a poc es fan lloc les competències “aquello que caracteriza a una persona capaz de realizar un tarea concreta de forma eficiente”. Les competències són la solució, la superació del caràcter propedèutic i selectiu de l'escola i es basa en el desenvolupament personal, interpersonal, social i professional d'una persona. Amb això es pretén recuperar la tradició del segle XX com diu Montaigne “formar cabezas bien hechas, no cabezas bien llenas”. Aquestes competències tenen tres nivells: transformar contingut tradicional a competències, cobrir les necessitats de una formació professionalitzadora i ensenyar orientant a una formació integral. Com exemple, no és el mateix saber llengua o tenir competències lingüístiques, és a dir, tenir coneixements d'una llengua no implica que sapiguem utilitzar-la.

Hi ha un autentic debat que el llibre explica molt bé, l'escola instrueix o educa? Com he dit anteriorment abans l'escola finalitzava amb l'acumulació massiva de coneixements per superar nivells seleccionant els millors alumnes, però de veritat aquesta es la finalitat de l'educació? Avui dia l'escola no vol ser un element instructor sinó educador, és a dir, que les competències siguin aquelles que pretenguin garantir un desenvolupament de les capacitats relacionades amb els valors i principis ètics fonamentals garantint també uns coneixements. Els governs ara es veuen obligats a prendre mesures per cobrir la finalitat de l'educació, una combinació de diferents tipus d'educació (formal, no formal i informal) per arribar a una formació integral continua de la persona. Però l'escola no es el millor medi per aquesta finalitat però si es la que millor preparada esta per això. Si es pretén formar a l'alumne en totes les seues capacitats l'escola i la família es complementen per treure el millor profit de la persona, és a dir, l'escola ha d'adoptar les necessitats per garantir allò que la societat demana i la família garantir arribar allà on l'escola no poc arribar.

A més Delorg al seu llibre la educación encierra un tesoro dels quatre pilars bàsics d'educar que són aprendre a conèixer( combinar una cultura general i saber aprofundir en ella), aprendre a fer (capacitat per afrontar situacions i treballar en equip), aprendre a viure junts (respectar als altres, comprensió mútua i de l'altre i pau per a tots) i aprendre a ser (capacitat d'autonomia, de judici i de responsabilitat personal). Com deien Zabala i Arnau l'educació ha de desenvolupar la formació integral de la persona mitjançant les competències.

És necessari saber, una persona ha de tenir voluntat per aprendre coneixements però també a la mateixa alçada ha de poder aplicar tot allò aprés d'una manera correcta, adequada i respectant a la resta de persones. Hauríem de poder trobar-li sentit en la vida quotidiana a tot allò que anam aprenem des de petits, és a dir, no omplir el cap a milers de conceptes que no farem servir en el dia a dia i que només ens serviran per passar de curs i poder accedir a la universitat. En definitiva ens tendríem que tenir més en compte les competències a l'hora d'ensenyar a una persona des de petita.

Autor: Matt Kowal

Un lleó no és únicament un mamífer que viu a la selva i s'alimenta dels animals que ell caça. Sinó que és un animal que rugeix, que te una melena molt peluda al voltant de la cara i és molt gros. Amb activitats creatives  i tenint en compte les competencies els nens aprenen molt que aprenent-se els continguts de memòria.   

Les compentencies són una nova visió de l'educació com a formació de la persona per a la vida.