Vaig
començar a estudiar primaria sense tenir la més mínima idea de que
era, ja que m'he donat compte que la visió que tenia era errònia.
Creia en l'escola tradicional ja que era l'única que coneixia. Però
encara que avui dia no puc dir amb certesa que serà la meva vocació,
si que puc dir que ha despertat la il·lusió i la curiositat en mi
per seguir formant-me. Ara crec en una nova educació, una educació
constructivista.
He
pogut observar com ha canviat l'educació amb l'evolució de les
lleis educatives, començant per una llei de 1857, la llei Moyano
que únicament era obligatòria dels sis als nou. Passant per la
LOGSE de 1990 on ja es veu present els elements de l'educació
constructivista (conceptes, procediments i actituds ) i a més
apareix un currículum més obert i autònom. Y finalment acabar amb
la LOE de 2006 la qual a més de seguir les passes de les anteriors
afegeix les competències que són base per l'educació. (No vull
mencionar la LOMCE de 2013 ja que pens que es un endarreriment de
tot allò que s'havia fet)
Com
ja vaig dir a la primera entrada és necessari “transformar
continguts a competències,cobrir les necessitats de una formació
professionalitzadora i ensenyar orientant a una formació integral de
la persona”. Ja
que la principal finalitat de l'educació és formar persones per a
la vida.En això intervenen les competències que es presenten com la solució al caràcter propedeutic i selectiu de l'escola tradicional, hem de canviar aprendre continguts sense importancia per les competències, es a dir, passar d'ompliar caps de contingut a formar persones per a la vida. Ja que aquestes són com deia Zabala "La capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz, en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada" A més el seu aprenentatge serà significatiu (tenint en compte els 10 principis psicopedagògics) quan ser competent impliqui poder aplicar les competències en qualsevol situació per poder millorar.
Aquestes són un dels elements principals del currículum, que a més també es un element molt important de l'educació que s'ha de destacar. Aquest amb les seves quatre característiques essencials (únic per etapa i amb les mateixes finalitats i objectius; obert per poder ampliar, distribuir o coordinar segons les necessitats; flexible per poder fer aportacions i descentralitzat per que cada nivell de concreció pugui col·laborar) és imprescindible per du a terme una educació constructivista centrada en les necessitats dels alumnes.
A més en aquest punt he de parlar de quin hauria de ser el meu paper a l'escola, el de mestra de primaria. Es una tasca difícil la de cobrir totes les necessitats, complexa la de ajudar a que l'alumne aprenga a pensar i conviure de forma autònoma i poc valorada ja que el mestre era qui no servia per fer sinó per ensenyar. I no és així ja que un mestra fa molt ja que el mestre ha de ser un orientador dels alumnes i un element motivador per segueixin aprenent i això es molt dur encara que si surt bé es allò més gratificant. El mestre també s'ha d'encarregar de les formes de valorar l'aprenentatge dels alumnes. Per això l'avaluació rep un dels paper fonamentals i és una llàstima que encara estigui tan endarrerida. Allò que he pogut descobrir és que la millor manera de que un alumne aprengui dels seus erros es que els reconegui per ell mateix i per això es necessària l'autoavaluació i sempre sirà més completa si la podem compaginar amb la coavaluació i així aprenguin dels seus iguals. No hauríem de condicionar l'avaluació amb estudis superiors sinó amb el desenvolupament d'un alumne des de l'inici fins al final d'un aprenentatge.
Finalment
un altre punt important de l'educació constructivista són les noves
tecnologies. Com he pogut desenvolupar al llarg d'aquesta assignatura
tot el coneixement i l'aprenentatge es pot reforçar amb eines
virtuals. Aquestes desperten altres habilitats en nosaltres com
alumnes i a més són molts interessants. El nostre aprenentatge
podria estar format a través de les noves tecnologies ja que
aquestes proporcionen tot allò necessari per un aprenentatge
complet.
A principi de curs com es pot veure molt clarament feim una distinció entre el món real i el món virtual en el nostre PLE.
.jpg)
Creació grupal de classe (01/10/13)
.jpg)
Creació propia (26/01/14)
Tots aquest conceptes que he anat explicant de manera breu són allò que estan formant el meu coneixement. Això és només el principi de una futura mestra del segle XXI que cada vegada vol apredre i amb més d'autors (com Antoni Zabala, Laia Arnau, Delorg, Tonucci, Jaume Carbonell, Neus Sanmartí, Santos Guerra...) del que pot ser siguí la seva vocació.
"¿Acaso es pecado entusiasmarse?"
