Encara avui dia no es te molt clar quina es la
finalitat exacta de l'educació. Alguns pensen que una bona finalitat
hauria de ser la que ha estat fins fa poc, instruir, omplir el cap
d'elemets sense cap sentit més que memoritzar i repetir. O uns
altres diuen que s'ha d'educar a l'infant desenvolupant les seus
capacitats però a l'hora de la pràctica això no es te tan present.
Venim d'una escola transmissiva o tradicional on el
mestre cap d'intel·ligència suprema no feia una altra cosa que
omplir els caps buits dels alumnes amb coneixements. Els nens rebien
l'obligació de memoritzar i més tard reproduir tot allò que
se'ls-hi demanava. Aquests fets provoquen juntament amb la manera
d'avaluar i les necessitats de la societat que l'educació fos de
caràcter propedèutica i selectiva, és a dir, l'infant havia de
memoritzar tot el contingut necessari i reproduir-lo tot a un examen per passar de curs sinó tenia
l'obligació de repetir curs i finalment abandonar l'escola; l'escola
estava preparada de manera que tothom havia d'aprendre el mateix i
no és tenia en compte la diversitat. Els cursos estaven preparats perquè només el millors
pugessin avançar i els coneixements que s'aprenien eren preparats
especialment perquè es necessitaven al curs següent.A més les classes eren completament monòtones,
sempre eren dins de l'aula i repetíem les diferents assignatures els
mateixos dies a les mateixes hores una setmana darrera una altra. La
millor manera d'aprendre era de manera individual escoltant al
professor per no perdre la explicació d'un llibre amb coneixents
vertaderament limitats.
Avui dia tot això s'intenta canviar, dic s'intenta i
no s'ha canviat perquè és un treball molt costós ja que es molt
difícil renovar la mentalitat d'una societat que a nascut amb
l'antiga idea de l'escola transmissiva. Ara les noves generacions
s'intenten educar a una escola constructiva on es pretén que els
infants desenvolupin totes les seves capacitats encara que no son
totes iguals, és a dir, orientar-los cap a la vida respectant les
diferencies i tenint en compte la diversitat que hi ha entre tots. Com deia Tonucci al seu llibre "el mestre deixa de ser un guardià de la veritat i esdevé el responsable del mètode" vol dir que l'alumne passa a construeix el seu propi coneixement
exercitant les pròpies capacitats ja que poseix uns coneixements
previs que la vida poc a poc li ha anat ensenyant, es fa protagonista
del seu propi aprenentatge.Mentre que el professor canvia cap a una actitud
d'ajuda, intenta trobar allò que més li pot convenir als alumnes
per treure el màxim profit de les seves capacitats i que sobretot
que aprenguin amb allò que fan. Amb aquest mètodes s'ha d'utilitzar
el context que envolta l'alumne ( el medi, les noves tecnologies, la
comunitat...) és a dir utilitzar tot allò que tenim a l'abast per
poder millorar l'aprenentatge. Les classes no estran estructurades de
manera individual sinó grupal i amb diferents espais de treballs on
l'horari no es un horari estipulat per minuts sinó per necessitat de
l'àrea globalitzada que es pretén estudiar en aquell temps. L'educació haurà passat a ser una formació
continua que és compon de teoria i pràctica.
Exemple d'escola tradicional on el mestre fa l'impossible perquè els seus alumnes aprenguin la lliçó del dia.
Font: Wikimedia commons
Una nova proposta, un exemple de canvi, començar a fer les classes utilitzan les tics i així poder accedir a més informació i en diferents espais tant al pati com a classe o fins i tot a casa. Un nou recurs cada vegada més habitual i més efectiu a l'hora d'educar.
Tothom hauria d'intentar dur a la pràctica un model,
com diu en Tonucci al seu llibre, constructiu. La societat va
canviant al llarg del temps i l'educació hauria de fer el mateix
però no es així, encara es queda endarrerida i això s'ha de
canviar el més aviat possible. No entenc com la gent encara avui no
es dona compte d'allò que de veritat funcionaria i miren molt
malament als mestres que estan fent un esforç per canviar aquesta
educació i molts son censurats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario