Partint de l'entrada anterior, ja hem vist com el paper del mestre ha anat canviat de l'escola tradicional a l'escola constructiva.
"El objetivo principal de la educación es crear personas capaces
de hacer cosas nuevas, y no simplemente repetir lo que
otras generaciones hicieron"
Jean Piaget
Miguel
Ángel Santos Guerra en 2012 va publicar al seu blog un homenatge alsdocents. Ell reconeixia l'enorme mèrit del docent ja que deia que
avui dia es una tasca molt difícil (degut a que cada vegada se li
exigeixen cobrir totes les necessitats dels alumnes lluitant contra
distraccions i famílies policia), complexa (perquè a d'ajudar a
que l'alumne a que aprenga a pensar i conviure de manera autònoma) i
poc valorada (ja que ara és present la concepció del mestre com la
persona que no servia per crear i sols podia ensenyar).
Des
de la visió d'una futura mestra en Santos Guerra dona en el clau amb
la tasca d'un bon mestre. Avui a dia 22 d'Octubre de 2013 encara hi
ha gent que pensa que que el mestre simplement és la figura d'una
persona que no serveix per una altra cosa que amollar una lliçó i
que quan als nens alguna cosa falla es per culpa de l'actuació del
mestre. Jo mateixa fins fa poc també tenia la concepció del docent
com un predicador de coneixements però poc a poc vaig obrint ells
ulls.
Dewey(1933) Esperava que el professorat aconseguís un
coneixement molt ampli sobre la psicologia de l'infant, la matèria i
la metodologia. Shulman (1986) deia que els professors eren formats amb contingut i pedagogia de manera separada però que el millor professorat era el que es formava amb context i
pedagogia a l'hora, el que sabia com ensenyar matèria. I al 2006 Mishra i Koehler diuen
que a més
s'havia d'aprendre utilitzant la tecnologia. Avui dia el millor mestre es qui
utilitza la tecnologia per explicar el contingut i a més com
ensenyarlo( model TPAK )
Model TPAK o Technological Pedagogical Content Knowledge és
el model que avui dia hauria de fer servir qualsevol docent per
impartir una classe, com diu al bloc "es el conjunto de un
conocimiento de la disciplina, junto con un conocimiento de la
pedagogía más adecuada para impartir la disciplina y utilizar la
tecnología más adecuada para que esta pedagogía tenga éxito.” Si
aquest tres coneixements s'ajunten podrem dir que tenim una
adaptació completa de les TICS a l'educació.
Pens que un professor avui dia ha de tenir igual de present un llibre o un llapís com Internet o una pissarra digital, hem d'anar progresant i adaptant l'escola a la tecnologia ja que practicament està present en la vida de totes les persones i a més es un recurs molt ampli que pot trencar aquet límits fixat per els llibres obrint les portes cap a noves ides.
A
més Jaume Carbonell al 2003 al seu llibre Una educación para
mañana, al capítol 8 trobam que es planteja al títol la pregunta
de “¿Qué profesorado para el siglo XXI? Conocimiento, compromiso
y cooperación”. En aquest capítol parla de que el professorat es
molt variat, que depèn de molts factors, el grau de renovació i
implicació, el context, el nivell educatiu, etc. A més afegeix que
la visió del docent ja no el que era abans, ara és més complexa
per els factors anteriors i per molts més com la pèrdua
d'influència davant altres agents, la autonomia, les relacions
complexes entre alumnes-família-docents-Administració, etc. La
autoestima ,un afegit més, en sentit positiu és quan aprens a
valorar tot allò positiu i reconeixent els propis límits conreant
totes les seves possibilitats. Per contra a això trobam
l'individualisme i el corporativisme provoquen un refugi, una relació
distant, molt formal i no compromesa.
Per
altra banda parla de que les aules estan plenes de imprevistos i
incerteses, com també hem llegit al llibre Va de mestres d'en Cela i
Palou, per molt que puguis estructurar una classe mil·límetre per
mil·límetre sempre apareixen coses imprevistes que son també molt
importants però que dificulten l'activitat.
En
el llibre planteja cinc models de resistència als canvis:
a)
El model funcionarial i absentista (llei del mínim esforç, seguir
la tradició)
b)
El model especialista (on s'especialitza en una matèria única
reduint els altres coneixements)
c)
El model autista o que no s'entera ( el que segueix la moda del
moment)
d)
El model nostàlgic ( enyora altres temps i intenta escapar del paper
de docent)
e)
El model que es basa en la queixa permanent ( crític, frustrat,
enfadat que desmoralitza)
Però
també hi han deu atributs positius tant del passat com de nous:
1.
El coneixement de la infància i l'adolescència ( conèixer l'àmbit
escolar, familiar i social per poder entre millor a l'alumne)
2.
La relació amorosa i afectiva ( educar amb confiança i emotivitat
de manera propera)
3.
La relació amb la cultura ( tenir en compte l'espai i el temps )
4.
El saber fer allò pràctic ( tenir habilitats per ensenyar i que
aprenguin)
5.
La innovació crítica i progressista ( modificació total de
l'escola ) escola constructiva ja esmentada anteriorment.
6.
Compromís polític i social ( l'escola ajuda a despertar la
consciencia de la societat sobre el canvi)
7. El valor del testimoni ( importància de la
coherència entre discurs i pràctica)
8. La formació permanent ( un docent s'ha de formar
tota la vida)
9.
Entre la cooperació i les xarxes docents (col·laboració entre
docents)
10.
Hi ha raons per a l'esperança ( com he dit abans no hi ha res millor
que valorar tot allò positiu, pujar la teva autoestima fins el punt
més alt ja que un docent va formant a un alumne no simplement amb
coneixement sinó com a persona)
Per
jo l' últim punt del llibre de Carbonell és el més important. Avui dia a les aules es
veu a primera vista quan un docent gaudeix de la seva professió o
simplement és limita a fer allò que un dia va estudiar sense cap
afany. Des de la meva experiència com alumne, he viscut de primera
mà aquesta situació, les classes més avorrides, desmotivants i que
me varen fer perdre l'interès en la matèria eren aquelles en les
que el mestre era una mena de radio que no li quedava un altre remei
que obligar-te a estudiar una lliçó que donava la impressió que ni
ell mateix se la creia. En canvi un professor motivat per els seus
alumnes i per el progrés feia tot el possible perquè despertàs en
nosaltres la passió per la seva matèria. S'ha despertat en mi una
nova meta, en un futur m'agradaria que tots els meus alumnes en
considerassin un mestra del segle XXI amb tots els atributs positius
i que desitgin aprendre.
Creació propia a partir de diferents fotos de flickr
