Les competències

En l'entrada anterior hem vist que una de les parts principals del currículum són les competències. Ara aprofundirem sobre aquestes.El concepte de competència neix del mon laboral i empresarial. Les empreses que sempre cercaven els millors qualificats per treballar es varen donar compte que no treballaven millor qui més nota havia tret sinó qui millor se li donava la pràctica. Així que varen començar a cercar persones competents, és a dir, persones que sabessin aplicar els coneixements a la pràctica. Però les universitats únicament formaven gent amb coneixements i no competents. A partir d'això les competències passaren a l'educació d'acord amb la pedagogia i el marc constructivista amb coherència amb els principis pedagògics de la LOGSE, aconseguir persones competents ens tots el àmbits .Aquesta nova visió de l'educació on s'inclouen les competències és el camí cap a una educación constructivista. I com ja hem pogut veure abans una de les finalitats de l'educació és denvolupar plenament la persona, formar a persones capaces de afrontar-se a qualsevol problema de la vida i trobar la solució, es a dir, ser competent

Zabala al seu llibre defineix les competències com “ La capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz, en un contexto determinado y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada”. Per una banda constantment hi ha un debat entre teoria i practica, encara que aquest és fals ja que una necessita a l'altre. No son escluients, és a dir, no es pot posar a la pràctica alguna cosa si no hi ha uns coneixements de teoria previament apresa o entesa. Per això  ser competent implica fer una combinació de conceptes,fets i principis (allò que s'ha de saber per sí mateix) procediments (allò que ha de saber fer) i actituds(actitud que presenta una persona enfront les coses) si una d'aquestes falla ja no es pot dir que aquesta persona es competent. A més les competències han de cobrir les necessitats que es demanen tant en àmbit social, com interpersonal,  personal o professional, s'ha d'orientar a cada alumne en funció de las seves possibilitats perquè pugui desenvolupar el seu paper en la societat, ja que una persona ha de ser competent per transformar la societat amb l'objectiu de que cada vegada sigui més justa, solidaria y democràtica. Però aquestes competències no s'aprenen de qualsevol manera sinó que s'han de tenir en compte una serie de principis psicopedagògics que ha de seguir un mestre a l'hora d'ensenyar-les. A més el mestre a de seguir una serie de característiques a l'hora d'ensenyar:

-   La funcionalitat i la significativitat, saber perquè serveix una cosa desperta l'interès en els nens així que abans d'ensenyar es necessari  començar a partir de una situació de la realitat i que així entenguin per a que serveix amb un enfocament globalitzador (tractar temes reals de manera comuna no per matèries)

-   Plantejar situacions complexes per crear problemes i que aprenguin a resoldre. 

-   S'ha de tenir un espai concret per cada cosa,a més  han d'haver equips d'alumnes estables(amb rols determinats) i flexibles (un que no entén i altre que si per ajudar-se) o de grup gran(exposicions) o individuals(debats).

Però l'opinió de les coses hauria de ser compartida entre alumnes i docents (complementaris) ja que els alumnes saben més el que necessiten que els docents.

-   Les metodologies son molt importants ja que a partir d'això depèn els interessos per aprendre.

• Els fets s'aprenen exposant
• Els conceptes s'aprenen a partir de construccions personal de les nostres experiències, és a dir,  de la comprensió. Per això es necessari donar feina per reconèixer el que passa i reflexionar o comprendre el que feim. (fer projectes i analitzar-los)
• Els procediments s'aprenen fent.
• L'actitud s'aprenen fent una vinculació pròpia d'experiències viscudes per l'individu

Creació demanda feta amb Popplet

Així que una persona sirà competent quan a més es quan es capaç de resoldre problemes en situacions determinades, primer haurà analitzat la situació, haurà seleccionat l'esquema d'actuació utilitzat les competències i haurà aplicat aquestes de manera flexible i estratègica.

Des del meu punt de vista les competències han resultat un gran avanç en el món educatiu, ja que es va passar de la visió d'omplir caps amb milers de continguts, a formar persones capaces de desenvolupar-se en diferents situacions de la vida. Com ja he explicat abans va ser el món empresarial qui es va adonar de que saber molt no implica poder realitzar un treball i això havia de canviar. Pens que com a docent és més satisfactori formar persones per a la vida perquè siguin competents en un futur, que no creure que la teva feina és únicament fer què els nens memoritzin milers de conceptes que aniran oblidant amb el temps. Alguns dirán que per sort però a mí em toca dir per desgracia m'hagués agradat haver pogut estudiar per competències a l'escola, ja que molts dels conceptes que em van ensenyar allà no els recordo i molts altres no els vull recordar pel mal moment que vaig passar per aprendre'ls. Jo vull ser una mestra que treballi per competències, que els seus alumnes coneguin el perquè de allò que estudien  i que quan surtin a descrubrir el món entenguin les coses i puguin resoldre qualsevol problema que aquestes li plantejin per si sols.

Comic pròpi creat amb Make beliefs comix 

El nostre treball no fixa una meta a la qual hem d'arribar sinó el camí que hem de seguir o la direcció per la qual hem d'anar per formar a persones per a la vida.

El currículum a l'escola

L'origen del currículum va ser l'any 1973 però no va ser fins a 1981 on es varen veure clars els objectius de l'aprenentatge. Degut a les necessitats i els canvis de la societat es va necessitar una reforma educativa i amb ella un nou concepte de currículum. No veure el currículum únicament com continguts que s'han de donar, ni com els objectius i finalitats de l'educació, sinó aquella concepció de currículum on l'element principal a a partir del qual s'ha d'organitzar el contingut és la formació de la persona en la societat. A més no es tot allò que aprèn a l'escola sinó també entren en joc les vi vivències que el alumne viu encara que no siguen de manera explicita, en aquesta part podríem trobar el currículum ocult. Aquest currículum conté una gran carga ideològica, són aquells aspectes que no es tenen en compte a simple vista sinó que s'aprenen de manera implícita. Podríem dir que el currículum ocult és bàsicament el clima de la classe, el vocabulari utilitzat, els valors que es transmeten a les coses i les actituds de les persones. Un exemple seria que l'alumne aprengues una cosa que el mestre no vol que aprengui però que ell la fa sense que es doní compte com utilitzar vocabulari masclista. Amb tot això tendríem que es el currículum.

Però a més el currículum consta d'unes parts que hem de tenir presents perquè el currículum no ha de ser un concepte tancat sinó que s'ha d'adaptar a diferents necessitats i per això tenim els nivells de concreció. El primer nivell de concreció conte les bases del currículum, és a dir, tot allò que es imprescindible i ve determinar per el Ministeri i les comunitats autònomes. El segon nivell es aquell que redacta cada centre educatiu organitzant aquelles bases donades anteriorment en cicles, és a dir, la concreció curricular on cada centre adapta els continguts establerts. I el tercer nivell de concreció es aquell que recull els objectius de l'aula a l'hora d'ensenyar els continguts que el centre li proporciona, una feina més del mestre. A més també podem torbar adaptacions particulars per a nens que tenen dificultats dins de cada aula però sense llevar-li contingut base.


A més el currículum te quatre característiques essencials. La primera és que ha de ser únic per etapa, amb les mateixes finalitats i objectius per a tots encara que a uns el-s'hi costi més que a altres.

La segona és que ha de ser obert ja que de donen un mínim que cada centre i cada aula haurà d'adaptar a les seves necessitats (ampliar, distribuir o coordinar però mai retallar). Flexible és la tercera ja que és poden fer aportacions o canvis a l'hora d'ensenyar. I per últim descentralitzat ja que cada nivell de concreció fa la seva aportació. També aquest currículum parteix de unes fonts que s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar-lo. L'epistemològica (que te a veure amb els coneixements de les ciències i és on selecciona allò important de cada matèria) la pedagògica (que te a veure amb la metodologia que és més adequada per ensenyar) la psicològica ( com s'aprèn) i la sociològica ( que te veure amb el context en que és viu, en un moment determinat de la història per a la societat). Tot el currículums han de contenir una serie d'elements comuns per que així tothom estigui en les mateixes condicions com: els objectius, les competències bàsiques( que ja he explicat anteriorment), els continguts base, mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.

Esquema del tema realitzat a classe.

Amb tot això m'agradaria fer referencia a les darreres lleis educatives i els seus currículums començant per la LOGSE ( 1990) la qual destaca l'ampliació de l'educació obligatòria, canvia el sistema educatiu ESO i batxillerat. Nou concepte de currículum com orientacions que s'han de treballar en l'educació (objectius i finalitats, continguts, metodologia i avaluació) a més del currículum obert i l'autonomia per aplicar el que necessiten respectant els nivells de concreció . I fa desapareix el caràcter propedèutic i selectiu. Aquesta llei centra els contigus en conceptes, fets i principis( tot allò que un nen ha de saber i definir per si mateix a partir de l'experimentació i l'exercitació d'estratègies de manera clara i comprensible) procediments (allò que el nen ha de saber fer per arribar als coneixements; accions orientades per arribar a una coneixement) i actituds ( aquella actitud que el nen mostra sobre l'aprenentatge o els valors que regeixen les seves accions, és a dir, el comportament davant l'aprenentatge) . Al 2006 trobam la LOE que és centra únicament en un element del currículum com són les competències (on aprendre vol dir ser competent) entendre que el coneixement serveix per a tot i que aquest s'ha d'aplicar a la vida real. Aquesta llei fa un canvi en els nivells de concreció ja que com a primer nivell i que prioritza és el segon nivell i afegeix un segon nivell propi, una programació didàctica, centrat per cicles i per últim el nivell de l'aula. Y per últim l'ultima llei educativa la LOMCE de 2013 on s'introdueixen les revalides que són noves proves d'accés i es redueix un any la ESO per aplicar un l'Itinerari, un curs d'un any que prepara als alumnes per accedir a batxillerat o per sortir de l'institut. Aquesta llei no compleix les característiques del currículum ja que no te un currículum únic sinó que es selectiu i dividit per habilitats, a més és tancat perquè no es poden fer tantes aportacions i el ministeri el te més centralitzat i això el fa menys flexible. És a dir aquesta llei dona molta més importància al primer nivell de concreció.

Pens que tots el avenços que havíem fet desapareixen amb el currículum de la LOMCE perquè es torna cada vegada més a l'escola tradicional i no hauria de ser així (evolució de l'escola) ja que tot allò que havien innovat a la LOGSE i a la LOE i havíem adelantat es perd. Jo he pogut estudiar amb la LOGSE i pens que és una de las millors lleis educatives, es clar que s'han d'anar renovant però no per endarrerir sinó per avançar com és va fer amb les competències que formen part dels elements del currículum. M'agradaria que el dia que comenci a donar classe la llei educativa del moment em pugues permetre gaudir d'un bon currículum. Un currículum que principalment compleixi totes les característiques perquè així jo podria adaptar-lo millor a les necessitats de tots els meus alumnes i a més aportar elements de la meva pròpia collita. A més no vull seguir únicament un llibre de text amb un continguts exclusius ja que comparteix l'opinió que el professor Felipe Zaya expressa al seu bloc sobre “el currículo” Els errors s'han de canviar i el currículum no hauria de ser un error sinó una eina de profit i cada vegada anam a pitjor, jo espero que els de dalt que són quin tenen el poder de decisió pensin per alguna vegada en els docents i ens ajudin a millorar la nostra feina, en aquest cas la meva feina en un futur, sinó harue de lluitar per el nostre dret com a MESTRA.

Foto pròpia

Les competencies y el seu aprenentatge, 10 principis psicopedagògics

Al començament del blog ja haviem parlat de les competencies com la solució (constructivisme) del caràcter propedeutic i selctiu de l'escola tradicional a l'entrada de les finalitats de l'educació. A més d'això al capítol 7 d'en Zabala també trobam que les competències son les habilitats que s'han de desenvolupar en les primeres fases de l'aplicació d'aquestes. Els mestres han d'ensenyar les competències perquè els alumnes les apliquen en el futur, és a dir, plantejar facilitar la capacitat de transferir uns aprenentatges com a exemples o models però no de manera concreta. I així podem destacar que les característiques principals de les competències són la significativitat, la complexitat de la situació en la que es deuen utilitzar, el seu caràcter procedimental i el estar formades per una combinació de components que s'aprenen des d'una funcionalitat.

A més Zabala diu que un aprenentatge de les competències serà significatiu quan, a més memoritzar de manera comprensiva, es pugui aplicar en contextos diferents i ajudi a millorar la interpretació o la intervenció en les situacions necessàries. També que les característiques de l'aprenentatge s'han de relacionar amb les condicions que s'han de donar perquè l'aprenentatge siga el més significatiu i funcional possible on les competències impliquen mobilitzar diferents recursos d'actuació que integren coneixements, procediments i actituds. Investigadors dels processos interpretatius de l'aprenentatge han identificat els factors i característiques que contribueixen a que l'aprenentatge siga el més significatiu possible desenvolupant 10 principis psicopedagògics:

1. Esquemes de coneixement i coneixements previs, representació que posseeix una persona en un moment donat sobre un objecte de coneixement que utilitzarà com a punt de partida del nou aprenentatge
2. Vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs, relació significativa entre el coneixement previ i el nou contingut (connexió en el punt intermedi)
3. Nivell de desenvolupament, s'han d'adequar els nivells tenint en compte les capacitats cognitives de l'alumne.
4. Zona de desenvolupament proper (Vigotsky,1979), ajuda que pot rebre l'alumne entre els coneixements que ell ja sap i a allò que vols arribar, no es pot intervenir ni abans ni després.
5. Disposició per a l'aprenentatge, característiques de l'alumne que tenen a veure amb l'equilibri personal, la relació interpersonal i d'inserció social (ajudar a trobar un estat d'ànim favorable)
6. Significativitat i funcionalitat, el nou contingut ha de ser alguna cosa per sí mateix, és a dir, ha de ser funcional i amb sentit.
7. Activitat mental i conflicte cognitiu, mantenir a l'alumne actiu amb un paper de protagonista, ha de desenvolupar la seva activitat mental qüestionant les seves idees, entrant en conflicte amb ell mateix o com deia Piaget al desequilibri i així despertar l'atenció per aprendre com a pas previ a la construcció de significats.
8. Actitud favorable, sentit i motivació, aprendre implica un esforç de mantenir una actitud favorable com a element imprescindible per aprendre donant-li sentit a l'aprenentatge i motivant a l'alumne perquè no perdi la curiositat, que aprengui per aprendre (motivació intrínseca)
9. Autoestima, autoconcepte i expectatives. Aquella representació de sí mateix i el valor que nosaltres tenim d'aquesta representació concebuda de manera positiva però sempre real(competències i benestar). Les expectatives, allò a lo que volem arribar, condicionen a l'alumne i van lligades a l'autoestima, no podem fer-li creure a un alumne allò que no es.
10. Reflexió sobre el propi aprenentatge (metacognició) Tenir coneixements sobre el propi aprenentatge, és a dir, planificar estratègies d'aprenentatge, controlar-les, aplicar-les i avaluar-les (sabre que funciona bé o que hauria de canviar)

Entrevista virtual a Vigotsky

El principi 4, aportació de Vygotske és essencial per establir els graus de l'aprenentatge en aquest marc de desenvolupament proper, encara que també necessari tenir en compte tots els altres principis tant la disposició de l'alumne, com la autoestima o l'activitat mental, etc. Primer trobam l'aprenentatge dels fets, és necessari aprendre un concepte i saber-lo associar i reproduir fins una automatització. El segon és l'aprenentatge dels conceptes, aquestos s'han aprés quan se es capaç d'interpretar-los, comprendre'ls o exposar-los en qualsevol situació. Després trobam el aprenentatge dels procediments que s'aprenen mitjançant un proces d'exercitació (tutelada i reflexiva) a partir de models. Y per últim el aprenentatge de les actituds que suposa un coneixement i una reflexió de models i a més un anàlisi i una valoració apropiats d'aquest que finalment constituiran un contingut que pot ser positiu o no i gracies a la pròpia actitud hauràs de trobar la teva posició.

 Vaig a parlar d'una situació particular que m'ha quedat molt marcada i de la qual estic molt agraïda. Segons el que he llegit d'aquest 10 principis psicopedagògics aquest professor va complir molts d'aquestos i a més de fer-me veure cosses que en aquell moment era impossible per a mi tant en àmbit personal com en l'educatiu ara es podria dir que per a mi es com un "amic/model". Es preocupava de nosaltres, ens entenia, ens ajuda quan hi havien dies grisos, ens pujava l'ànim de la millor manera possible (algun dia entenia que estàvem cansats i canviava la metodologia de les classes, uns altres dies ens treia de classe per parlar quan ens veia malament...) A més la seua frase preferida era “primer teniu que enfrontar-vos tots sols i després si no surt intentarem trobar la solució”, ens motivava per continuar endavant i no rendir-nos davant els conflictes. Ens posava exemples en tot el possible per fer les coses mes entenedores, ens donava petites espentes quan algú és quedava encallat i a més una cosa molt curiosa és que ens feia uns test finals sense qualificar simplement per que ens adonéssim d'allò que havíem aprés bé o que havíem de millorar, etc. Jo en un futur vull seguir el seu exemple i a més completar-lo amb tot allò nou que he pogut descobrir com tenir en compte el coneixements previs, el nivell de desenvolupament i la vinculació d'aquest coneixement previ i els nous continguts; a més de tot allò que encara no he aprés.