En les entrades anteriors hem vist com es va passar
de l'escola tradicional a l'escola constructivista (el canvi en el
paper del professor i de l'alumne, d'algunes metodologies, dels
espais i el temps..) però allò que es pensa que és essencial a
l'hora d'aprendre com es l'avaluació és el que encara va molt
endarrerit. El mestre hauria de ser el primer en canviar els
mètodes d'avaluació ja que pràcticament tot es basa en la
repetició d'un contingut a un examen que finalment serà d'on
s'extreurà la nota de l'alumne segons el contingut memoritzat. Ja
que com havíem dit el paper de mestre ha de canviar la peça clau
que no havíem mencionat és la de canviar l'avaluació. A
més, a mesura que les classes van avançant he descobert que un del
principis psicopedagògics fonamentals és la reflexió sobre el
propi aprenentatge (tenir coneixements sobre el propi aprenentatge,
és a dir, planificar estratègies d'aprenentatge, controlar-les,
aplicar-les i avaluar-les; saber que funciona bé o que hauria de
canviar).
A classe hem vist els diferents tipus de avaluacions que es plantegen segons el moment, les finalitats, l'agent o el context.
- Segons el moment
Inicial (coneixements previs)
Així Antoni Zabala al seu llibre diu
Processual (proces de construcció, evolució)
Final (nivell assolit)
- Segons les finalitats
Diagnostic (coneixements previs....inicial)
Formativa( com va el proces, controlar el proces de
construcció per reorientar o continuar)
Sumativa ( conèixer el nivell assolit....final)
- Segons l'agent avaluador
Eteroavaluació( sa persona que avalua no es la
mateixa que la persona que aprèn)
Autoavaluació (sa persona que aprèn s'avalua a si
mateix)
Coavaluació (avaluació entre igual, un alumne a
l'alatre)
- Segons el contexto de l'avaluació
Externa (l'agent que no esta dins del proces de
l'ensenyament)
Ara mateix es veu clarament que en el sistema educatiu predomina la eteroavaluació, sumativa i final, ja que és es fan petites avaluacions finals durant tot el curs. Per això tenim en el cap que l'avaluació continua significa fer petites avaluacions durant tot el curs, és a dir, és avaluar contínuament i no és així ja que es fan avaluacions per el contingut no es el mateix durant tot el curs sinó que cada vegada és com si fos un examen final. Per altra part cal dir que necessitam avaluacions externes per avaluar el sistema educatiu i no per penalitzar als alumnes.
Ara mateix es veu clarament que en el sistema educatiu predomina la eteroavaluació, sumativa i final, ja que és es fan petites avaluacions finals durant tot el curs. Per això tenim en el cap que l'avaluació continua significa fer petites avaluacions durant tot el curs, és a dir, és avaluar contínuament i no és així ja que es fan avaluacions per el contingut no es el mateix durant tot el curs sinó que cada vegada és com si fos un examen final. Per altra part cal dir que necessitam avaluacions externes per avaluar el sistema educatiu i no per penalitzar als alumnes.
Així Antoni Zabala al seu llibre diu
“ Estamos
mediatizados por la historia de la enseñanza, y en concreto, por el
papel que ésta ha tenido en la educación formal”
A
més al llibre parla de que les probes de selectivitat son el
condicionant de que allò que que s'avalua encara que no sigui el més
important es converteixi en el contingut de l'aprenentatge. Com
he anat diguen abans Zabala també ressalta que l'únic objectiu de
l'aprenentatge és la superació d'unes probes on la nota d'aquestes
és l'únic incentiu per estudiar. Per això ell planteja com a
solució un proces d'avaluació de les competències (reflexionar
sobre l'aprenentatge i saber que hem fet bé i per tant que servirà
per resoldre problemes del futur) amb l'objectiu d'esbrinar el nivell
d'aprenentatge adquirit en els diferents continguts de les
competències (relacionats a situacions aportin sentit i
funcionalitat als continguts). Zabala
diu que per conèixer el grau de coneixement sobre els continguts
factuals hem de ser preguntes simples, si en canvi, volem conèixer
el grau d'aprenentatge d'uns continguts conceptuals hem recórrer al
mètode de la resolució de problemes a partir d'aquells conceptes, a
més per als procediments s'han de cercar fórmules relacionades amb
les activitats que permetin trobar la funcionalitat dels alumnes i
per últim respecte a les actituds hem d'observar a l'alumne com
s'enfronta als problemes i a les activitats de classe (tot això entraria dins les metodologies de les competències)
“Qui
es queda fixat amb la rutina en el que sempre ha fet i no camina i
pot ser s’equivoca, difícilment podrà ajudar a la majoria
d’alumnes a viure de manera responsable”
Neus Sanmartí
Neus Sanmartí parla de que la coavaluació és una de les millors maneres de avaluar ja que és on els nens veun millors els errors d'ells mateixos i dels companys. També és on millor comprenen allò que fallen perquè han de trobar errors d'altres reflexionant sobre allò que saben i allò que ells no han fet bé. Sanmartí veu l'avaluació des de dos punts de vista.
El primer des de la seva funció reguladora, per aprendre a aprendre i per poder ser més autònom és essencial aprendre primer a avaluar-se a un mateix i així l'alumne "entengui per què no ho ha entès". Un dels millors elements que proposa són els diaris de classe (mètodes de reflexió, anal·litzen com ,que , amb quienes dificultst i que no han après)
El segon com a activitat per comprovar què s’ha après, saber quins són els resultats del propi aprenentge. L'alumne ha de comprovar si ha assolit tots els objectius pactats anteiorment amb el professor i identificar allò que encara falta. A més de reconèixer si ells son capaços de resoldre problemes en qualsevol context amb aquest coneixement (ser competent) On explica que el millor mètode son els eportafolis com també varem veure a classe que comentava en Jordi Adell.
El punt per a mí més important és l'opinió d'en José Luís Castillo sobre
l'avaluació (per això és més extens) i diu el següent:
“Fer
coses diferents implica mirar coses diferents i que els llibres
recullen el passat i no el futur i aquest ha de desaparèixer“
Ell
parla de que cal conèixer allò que una persona treballa bé i
malament. Una avaluació participativa, una autoavaluació orientada
on no només s'ha d'escriure sinó també s'ha parlar escoltar,
llegir , escoltar, etc. I això ha de ser coherent amb la
metodologia.
Amés
proposa fer un canvi educatiu, centrar l'avaluació en 4 elements.
1
. Autoevalucaió , on l'alumne fa un registre diari amb reflexió (
que fa, com , que aprèn ... ) del que succeeix amb l'ajuda de
documents ( un, amb tot el que marca el currículum i un altre, amb
indicadors de competències ). Enfocat a la resolució de problemes
on s'ha de negociar que és important aprendre entre alumnes i
professor . I finalment caldria fer una validació de l'
autoavaluació (comentar-la)
2
. Avaluació individual , semblant a un examen . Preguntes
competencials ( que impliqui ús i ocupació en un context )
relacions entre les idees , a més poden crear una nova pregunta que
pugui substituir a una altra. Sense data, ni continguts concrets
(simulació d'un examen sorpresa) No produeix qualificació sinó una
validació d'allò que se sap bé i una orientació per canviar el
que va malament.
3
. Avaluació en col · lectiu ,
3.1
Fase 1 , una seria la comunicació del treball realitzat (presentació i explicació dels treballs) que a més és una classe
per a la resta .
3.2
Fase 2 , Una altra seria que el grup d'alumnes mentre un fa
l'autoavaluació altre grup les apuntes i posen la seva opinió i les
analitzen i l'endemà es comparen entre ells (ajudes i millores)
D'aquí sorgeix la qualificació (1,2 alumne perdut 3,4 pateix un desfasament curricular 5,6 pot millorar però te risc de desfasament curricular 7,8 funciona bé però pot millorar 9,10 funciona perfectament)
Es millor aconseguir generar sorpreses ,INNOVAR. Per això el currículum representa el passat i no allò que abordem com ja he dit abans una cosa que s'ha de canviar. L'avaluació d'avui dia no representa paraules com orientar, innovar, compartir, col·laborar, relacionar, construir, crear... Per això s'hauria de connectar el currículum amb el futur i amb les famílies, ja que aquestes no s'interesen per allò que han après sinó per la nota que han tret. Hem de mirar cap a una avaluació que és centri en les accions, que estigui orientada i personalitzada on els indicadors siguin transparents (que un número no deixa veure més enllà d'aquest). Per això s'ha de REINVENTAR LA QUALIFICACIÓ!
D'aquí sorgeix la qualificació (1,2 alumne perdut 3,4 pateix un desfasament curricular 5,6 pot millorar però te risc de desfasament curricular 7,8 funciona bé però pot millorar 9,10 funciona perfectament)
S'ha
de plantejar reinventar la professió docent , sobretot la
qualificació ja que és en el que se centra (eliminar llibre de text
, estar en silenci , fer exercicis o deures i al final en un examen
de repetició) No hem de classificar la població segons una nota
que anirà amb ells la resta de la seva vida .
Foto de Flickr, autor Sergis blog
Es millor aconseguir generar sorpreses ,INNOVAR. Per això el currículum representa el passat i no allò que abordem com ja he dit abans una cosa que s'ha de canviar. L'avaluació d'avui dia no representa paraules com orientar, innovar, compartir, col·laborar, relacionar, construir, crear... Per això s'hauria de connectar el currículum amb el futur i amb les famílies, ja que aquestes no s'interesen per allò que han après sinó per la nota que han tret. Hem de mirar cap a una avaluació que és centri en les accions, que estigui orientada i personalitzada on els indicadors siguin transparents (que un número no deixa veure més enllà d'aquest). Per això s'ha de REINVENTAR LA QUALIFICACIÓ!
Artefacte de classe
Després de haver escoltat i llegit les paraules d'en
A. Zabala, na N. Sanmartí i en J. L. Castillo puc dir que un dels
punts més importants en l'educació és l'avaluació ja que gràcies
a ella els alumnes poden arribar de manera autònoma a reconèixer
allò que han après i allò que no i a més, poden reflexionar sobre
com ho han fet. Es a dir cercar els mètodes que han funcionat, els
que s'han de millorar i els que no han servit per adquirir el nou
coneixement.
L'avaluació tradicional, la que tots hem conegut i
encara coneixem es centra en qualificar el que els alumnes poden
arribar a memoritzar del llibre (entès per als professors com el
currículum) i a més centrant-se en el caràcter propedèutic de
l'educació, com a objectiu final arribar a aprovar la selectivitat.
Però aquesta nota no fa una altra cosa que que seleccionar als
alumnes amb millor capacitat per recordar possiblement conceptes
buits i sense funcionalitat.
En el meu futur com a mestra vull fer aquesta
reinvenció de la professió de docent esmentada per en Castillo.
Pens que és purament necessari canviar el concepte d'avaluació tant
per al alumnes (que no ho vegin com una mena de castig negatiu sinó
com una orientació cap a allò positiu) i per a les famílies (que
s'oblidin de que les males notes obliguen a castigar al nins sinó
que ho vegin des de la perspectiva de que han de reforçar i
ajudar-los tot lo possible, que s'interessen per el progrés, que
puguin veure més enllà del numero).
Conforme al que he anat observant durant les classes
vull poder dir que soc una mestra del segle XXI, amb tots els canvis
necessaris. Fer que els alumnes preguin el paper principal en
l'educació i que em vegin com una ajuda en el seu proces
d'aprenentatge. Ells han de sortir d'allà amb un esperit competent
que els ajudi a fer front als problemes de la vida i per això és
necessari que l'avaluació també formi parts d'ells, que aprenguin a
avaluar-se objectivament.
